Després de la Primera Guerra Mundial no semblava probable un enfrontament entre el Japó, els Estats Units i les nacions colonials europees, com potències aliades en el passat contra el colonialisme expansionista alemany al Pacífic. No obstant això, el 1922 els japonesos es van sentir ofesos pel Tractat Naval de Washington, que limitava el nombre de vaixells que podien posseir, i que assegurava la primacia naval de les flotes nord-americana i britànica. A més, el Japó se sentia agreujat pel fet que les potències europees ocupessin territoris dins del que considerava la seva esfera d'influència, de manera que el 1937 es va prendre la decisió d'envair la Xina, conflicte que duraria 8 anys. El Príncep Konoye va ser nomenat Primer Ministre el 1940 i va integrar en el seu gabinet a Hideki Tojo i Yōsuke Matsuoka, defensors acèrrims de l'expansió del Japó per la força. Per a finals d'aquest mateix any, el Japó va signar el Pacte Tripartit amb Alemanya i Itàlia, el que alineava al Japó amb les «Potències de l'Eix». [10]

Amb la clara intenció d'establir l'anomenada «Gran Esfera de coprosperidad de l'est d'Àsia», el juliol de 1941 Japó va introduir les seves tropes al sud d'Indoxina, territori controlat per França, de manera que Estats Units va decidir prendre represàlies, les quals van consistir a embargaments comercials i la reducció del subministrament de petroli al país en un 90%. A causa d'aquestes sancions, així com les imposades per britànics i neerlandesos, el comerç exterior del Japó va disminuir en un 75%. [11]

El 5 de novembre l'Emperador Hirohito i el govern japonès van decidir declarar la guerra als Estats Units si no s'aixecava l'embargament petroler per a finals de mes. [12] El 7 de desembre la primera flota japonesa va llançar un atac aeri massiu sobre Pearl Harbor , [13] per la qual cosa al dia següent, el 8 de desembre, el Congrés dels Estats Units va declarar la guerra al Japó com a resposta a la sol.licitud del president després del famós discurs: